Hi ha una gran varietat d'estabilitzadors de PVC, normalment classificats per la seva composició química i ingredients primaris; Els tipus comuns inclouen estabilitzadors a base de plom-, sabons metàl·lics, estabilitzadors d'organoestany, estabilitzadors de compostos de calci-zinc i estabilitzadors de-terra rara. Els estabilitzadors a base de plom--com el sulfat de plom tribàsic i el fosfit de plom dibàsic-ofereixen una excel·lent estabilitat tèrmica i efectes estabilitzadors a llarg termini-, i històricament s'han utilitzat àmpliament en productes com ara canonades, cables i perfils de PVC. Tanmateix, a causa dels riscos mediambientals i per a la salut associats amb el plom i els seus compostos, el seu ús s'ha restringit cada cop més a mesura que s'han endurit les normatives ambientals i els estàndards de seguretat dels productes. Els estabilitzadors de sabó metàl·lic inclouen principalment estearat de calci, estearat de zinc i estearat de bari; aquests s'utilitzen habitualment en combinació, ja que els efectes sinèrgics entre diferents sabons metàl·lics poden millorar l'estabilitat tèrmica del PVC.
Els estabilitzadors d'organotina són estany-que contenen compostos orgànics coneguts per la seva estabilitat tèrmica i transparència superiors, cosa que els fa especialment adequats per a productes de PVC transparent. Durant el processament del PVC, inhibeixen eficaçment la degradació tèrmica i minimitzen la decoloració, cosa que fa que el seu ús freqüent en làmines transparents, pel·lícules i altres productes de PVC d'alta-claredat. Els estabilitzadors compostos de calci-zinc representen un dels sistemes d'estabilització sense plom-més comuns actuals; es basen principalment en sals de calci i zinc, amb estabilitzadors auxiliars, antioxidants i lubricants afegits en funció de l'aplicació específica. En comparació amb els estabilitzadors tradicionals a base de plom-, els compostos de calci-zinc ofereixen un millor rendiment ambiental i s'utilitzen cada cop més en canonades, perfils, filferros i cables de PVC i productes flexibles de PVC.
Els estabilitzadors-de terres rares han cridat una atenció important en els últims anys; funcionen principalment interaccionant amb les espècies actives generades durant la descomposició tèrmica del PVC, retardant així la degradació del material. A més de les principals categories esmentades anteriorment, la producció pràctica també utilitza estabilitzadors auxiliars orgànics, compostos epoxidats i diversos sistemes d'estabilització de compostos. Com que els diferents estabilitzadors ofereixen diferents avantatges pel que fa al color inicial,-estabilitat tèrmica a llarg termini, transparència, resistència a la intempèrie i característiques de processament, les formulacions poques vegades es basen en un únic estabilitzador; en canvi, utilitzen combinacions adaptades al tipus de resina de PVC específic, la temperatura de processament, l'aplicació prevista i els requisits ambientals. En seleccionar i ajustar adequadament el sistema estabilitzador, és possible millorar la vida útil i l'estabilitat del producte final mentre es manté el rendiment del processament de PVC.

