El principi fonamental de la formació de la resina de PVC és la polimerització dels monòmers de clorur de vinil en cadenes de polímers. El clorur de vinil té la fórmula molecular CH₂=CHCl; sota la influència d'un iniciador, el doble enllaç carboni-carboni es trenca per formar un centre actiu. A continuació, aquest centre experimenta reaccions d'addició successives amb altres molècules de clorur de vinil, unint els monòmers en cadenes cada cop més llargues per formar, finalment, clorur de polivinil. La seva unitat estructural bàsica és -CH₂{-CHCl-. A mesura que avança la polimerització, les cadenes moleculars s'allargan i els monòmers de clorur de vinil del sistema es converteixen gradualment en resina de PVC. En la producció industrial, es controlen paràmetres com la temperatura de polimerització, la dosi de l'iniciador, el temps de reacció i les condicions d'agitació per aconseguir el grau de polimerització i la morfologia de partícules desitjats.
Les propietats de la resina de PVC estan estretament lligades a la seva estructura molecular. La presència d'àtoms de clor a les cadenes moleculars de PVC imparteix un cert grau de polaritat i facilita fortes interaccions intermoleculars; en conseqüència, el PVC normalment presenta una gran duresa i rigidesa a temperatura ambient, juntament amb una excel·lent resistència a la corrosió química i propietats d'aïllament elèctric. Tanmateix, a causa d'aquestes fortes forces intermoleculars, el PVC pur té una flexibilitat relativament baixa i requereix altes temperatures per al seu processament; a més, és propens a la deshidrocloració quan s'escalfa. Per fer-ho, s'incorporen habitualment additius com estabilitzadors de calor i lubricants durant la producció per millorar l'estabilitat durant el processament i facilitar una millor plastificació i modelat.
Els plastificants funcionen principalment alterant la dinàmica d'interacció entre cadenes moleculars de PVC. Quan les molècules plastificants penetren en els espais entre cadenes de PVC, redueixen les forces intermoleculars i faciliten el moviment relatiu de la cadena, reduint així la temperatura de transició vítrea del material i augmentant la seva flexibilitat i allargament. En conseqüència, ajustant el tipus i dosificació de plastificants, el PVC es pot transformar d'un material rígid a un de gran flexibilitat. A més, la incorporació d'estabilitzadors, farcits, lubricants i altres additius funcionals permet ajustar-propietats com ara l'estabilitat tèrmica, el flux de processament, la resistència mecànica i la resistència a l'envelliment. Així, mentre que les propietats fonamentals de la resina de PVC deriven de la seva estructura molecular, el rendiment final del producte real resulta dels efectes combinats d'aquesta estructura molecular, la composició d'additius i les tècniques de processament emprades.

